Expertos en rutas guiadas a lo largo de Castellón, Valencia y Alicante. Siempre emocionantes, originales y sostenibles. Entre tú y yo…¡Rutas que roban corazones!

Cultura – Senderismo – Cicloturismo

Últimas noticias
Top
Image Alt

LES CAVES, UN BON LLOC ON REFUGIAR-SE DE LA CALOR DE L’ESTIU!

LES CAVES, UN BON LLOC ON REFUGIAR-SE DE LA CALOR DE L’ESTIU!

En plena ona de calor tots busquem llocs on refrescar-se. Els primers llocs que ens venen al cap solen ser les platjes, les pisciens o els rius. També hi ha qui afirma que si puguera s’amagaria dins de la nevera. Aquesta idea en un principi ens pot semblar una bogeria, però i si no ho siguera? Des de La Sària Turisme vos convidem a conèixer una de neveres del segle XVIII que millor es conserven: La Cava de Sant Blai a Bocairent. Les caves s’anomenen també pous de neu o neveres i es tracta d’edificacions de pedra destinades a emmagatzemar la neu i transformar-la en gel per a posteriorment comercialitzar-la. El comerç de la neu solia arribar fins als mesos d’estiu. En la majoria de casos les caves eren edificacions de pedra subterranies, resguardats del sol, de forma circular o quadragular, d’entre 2 i 18 metres de diàmetre i d’una altura que podia arribar fins als 30 metres. Estaven cobertes per una boveda. Solien estar situades en les faldes de les muntanyes per a facilitar la recollida de la neu. 

HISTÒRIA COMERÇ DE LA NEU I CAVES                                                     

Les neveres de la Serra Mariola abastien de neu a les comarques limítrofes, destacant el consum de gel a Xàtiva, que s’abastia de la cava pròpia de la seua localitat, la nevera de la Mare de Deu, situada als peus del seu castell, i de vàries neveres de la Serra Mariola que eren de la seua propietat. La referència més antiga que tenim documentada és un contracte d’un mercader de Cocentaina que en 1591 ja portava neu des de la Serra Mariola fins a Gandia. Pel que fa a l’explotació de les caves propietat de la ciutat de Xàtiva les primeres referències que tenim són documents de meitat del segle XVII. Per tant es pot afirmar que les caves de la Serra Mariola, van ser financiades i construïdes per la ciutat de Xàtiva en la primera meitat del segle XVII.

Les caves van deixar de funcionar a partir de 1900 degut a l’aparició de màquines per a fer gel, posant fi a la manera tradicional de fabricar gel, sent utilitzats ja tant sols de manera esporàdica fins a 1939, com en 1926, l’any de la “neu grossa”.

COM ES FEIA EL GEL

Les caves s’omplien de capes de neu, que es xafava per a compactar-la i transformar-la en gel. S’anaven formant capes de gel que es separaven amb elements vegetals, com canyes i palla d’arrós, ja que aquesta és impermeable. En la part inferior podem observar un sistema de desaigüe per a evacuar l’aigua que es desfà i evitar que entre en contacte amb el gel i que el gel es desfera més ràpidament com un cubito en un got d’aigua.

La neu, convertida en gel, es tallava en forma de blocs, es clavava en caixes de fusta o suro (corcho), es cobria de rames o teles i es traslladava amb carros a diferents punts de venta i comercialització del gel, depenent de la propietat del pou o del punt de venta de comercialització de gel. Hi havia tres tipus de comerç: comerç local, comerç a les localitats veïnes i comerç de llarga distància. El gel es solia traslladar cap a final de la vesprada i per la nit per a evitar les hores de llum i calor, sobretot en estiu.

L’ús del gel era més terapèutic o comercial que per a la conservació d’aliments. En medicina s’utilitzava per a baixar la febre o per a tallar hemorràgies. Cal destacar que dos dels punts importants de venta de gel eren Xàtiva i Alzira, que en l’època eren importants centres hospitalaris. També s’utilitzava pels mercaders en el transport d’aliments en distàncies llargues.

El preu del gel variava en funció de la distància i l’època de l’any. Malgrat que durant el viatge puguera arribar a desfer-se la majoria del gel, el gel que arribava tenia un gran valor.

LA CAVA DE SANT BLAI (BOCAIRENT)

La Cava de Sant Blai és, sinó la única, de les poques caves que es troba tant prop del casc urbà. Açò es deu a que ens trobem a una altura d’uns 640 metres sobre el nivell del mar i a la part on menys pega el sol. Aquesta cava té un altra peculiaritat, i és que com hem dit la majoria de caves estan excavades i per tant són subterrànies i l’únic que veiem des de l’exterior es la cúpula o bòveda. En canvi aquesta cava sols té el terç inferior excavat i per tant subterrani. Actualment des de l’exterior sols podem veure una part de la bòveda i els seus contraforts, ja que quant es va deixar d’utilitzar es va convertir en un dipòsit d’aigües residuals i es va cobrir de terra. Per tant, el aquesta Cava podem distingir tres parts: la part inferior excavada en la roca, la part que veiem que està lluïda amb un color rogenc i la bòveda, una terç de la qual està excavada en la roca, mentre que la resta està construïda amb rajoles i mamposteria

La porta que podem observar en la part inferior solia conduir al desaigüe i també servia com accés una volta que la cava estiguera buida per a poder entrar, netejar-la i preparar-la per a la temporada següent. L’aigua que s’evacuava pel desaigüe era reaprofitada per a regar els horts dels voltants.

En la part superior, en la cúpula podem observar un forat pel qual es tiraria la neu. També podem observar una sèrie de forats o marques en les quals anirien anclades unes bigues de fusta sobre les quals hi hauria una sèrie de corrioles i escales per accedir a l’interior de la cava, ja que l’entrada inferior quedara tapada pel gel i es sellara la porta. Una vegada que la Cava estiguera plena, el gel es trauria primer pel forat de la cúpula, després quant estava al 50% s’obria un altra porta i finalment ja es treia per la porta inferior. La part del lluit rogenc que podem observar tindria dos funcions. D’una banda evitar l’entrada d’humitat i mantenir millor la temperatura per a evitar que el gel es desfera, i d’altra banda per a que si el gel de la part inferior es desfeia i que el gel s’esvarara i no es trencara.

A continuació vos deixem l’enllaç d’un reportatge de Samaruc Digital on el nostre company Rubén ens explica les curiositats d’aquesta cava. En la vostra pròxima visita a Bocairent no se’n podeu anar sense passar per la Cava de Sant Blai. A partir del mes d’agost anem a encetar un programa de visites guiades on aquesta Cava serà un dels principals atractius. Però d’açò ja parlarem més endavant!

 

Loading...

You don't have permission to register
Abrir chat