Els nostres bolets / Nuestras setas
Tot i que la pluja és cada cop més fugissera al nostre territori, els fongs aprofiten qualsevol goteta que plou per reviscolar, nodrir-se i reproduir-se. Fruit d’aquest últim esdeveniment, apareixen els bolets, que d’alguna manera constitueixen els aparells reproductors d’aquests organismes subterranis. A la Mariola la diversitat de bolets és al·lucinant, i els darrers estudis realitzats per membres de la Societat Micològica Valenciana parlen de més de 500 espècies diferents. Pinars, carrascars, camps de cultiu i zones de ribera constitueixen els principals hàbitats que ens ofereixen les serres valencianes com la Mariola i altres i que acullen la majoria d’espècies de fongs comestibles. Els més coneguts, fàcils de veure (quan plou) i de identificar son el esclatasang o pebràs per supost, les viscoses llanegues, el carlet de color ví i prou comú, les inconfusibles i arrugades gírgoles, el rossinyol en forma de orelleta, la pota de perdiu de color fusta, el bolet de xop que creix en ramellets de vegades molt grans i les turmes, un fong subterrani deliciós.
Llanegues Carlets
Gírgoles Rossinyol
Pota de perdiu Bolet de xop
En primer lloc, els carrascars representen l’ecosistema més volgut pels fongs, doncs aquests estableixen micorríces amb les arrels de la carrasca. No obstant, no és on més bolets comestibles collim. Entre aquells que sí podem menjar trobem els carlets (Hygrophorus russula), que presenten un capell de color entre blanquinós i vinós, així com les làmines blanques, i els rossinyols (Cantharellus alborufescens), d’un bell color groguenc i que en compte de tenir làmines vertaderes, presenten uns replecs groguencs. Ocasionalment, es deixen entreveure algun poagre dolç (Russula ilicis), apagallums (Macrolepiota spp.), morenes o xampinyons (Agaricus spp.), peu blaus (Lepista nuda, L. sordida) i, a la primavera, les molt preuades gírgoles o múrgoles (Morchella spp.)
Poagre Apagallums
Morenes Peu blau
No obstant, són els pinars l’indret més productiu en termes de bolets comestibles: els anomenats esclata-sangs, rovellons o pebràs segons a quin poble (Lactarius sanguifluus, L. deliciosus , L. semisanguifluus) els quals, al tallar-los, generen un làtex rogenc (de ahi el nom esclatasang); els peus blaus (Lepista sordida); les llengües de bou (Hydnum albidum), que presenten sota el capell tot un seguit d’espines blanquinoses que pareixen les papil·les de una llengua, fàcilment separables; potes de perdiu (Chroogomphus rutilus), de color marró fusta, consistents al tacte i molt abundants; llanegues (Hygrophorus latitabundus), les quals son abundants a herbassars humits i es caracteritzen per presentar un capell amarronat, viscos i molt brillant, fàcil de reconèixer per eixa viscositat; i els fredolics (Tricholoma terreum), els quals apareixen quan ja crida l’hivern, i que són fàcils de distingir pel seu capell de color grisenc i les làmines i peu blanques amb reflexos grisencs.
Llengües de bou fredolics
Les zones de ribera, amb xops i salzes, donen bolets durant la primavera i la tardor, sobretot el bolet de xop o roviol (Agrocybe cylindracea), i el fals bolet de card (Pleurotus ostreatus), moltes vegades al peu de xops morts.
Finalment una exquisidesa, les turmes que apareixen en arenals, son com una creïlla xocoteta que sobreeix mig enterrada i estan boníssimes un poc torrades en oli i sal, o en truita d’ou..
Fals bolet de card Turmes
Cal estar alerta en qualsevol d’aquests hàbitats, especialment als carrascars, on de tant en tant creixen espècies que es podrien confondre amb altres de comestibles, i la ingestió de les quals podria provocar forts trastorns gastrointestinals.
Per acabar, cal reflexionar el paper que fan els fongs als nostres boscos. Alguns són simbionts mutualistes, és a dir, que estableixen una associació de benefici mutu amb les plantes, ajudant-les a captar més nutrients i afavorir el seu creixement al nostre ambient sec mediterrani i la protecció davant diverses malalties. Altres són saprotròfics, s’alimenten de la matèria orgànica en descomposició, ajudant a la reintroducció dels elements nutritius a la biosfera. Per tant, quan arrenquem un bolet del sòl, estem danyant al fong que l’ha produït i per tant estem alterant el funcionament de l’ecosistema. D’ací que ens hagem de plantejar què dóna més plaer, si anar al camp un any rere l’altre i meravellar-se de la natura i els seus fruits, o bé fer una collita gegant de bolets, molts dels quals acabaran a la paperera quan arribem a casa, de vegades per desconeixement del que s’ha recol·lectat o perquè estan plens de cucs. L’afició per la micologia i el consum de saborosos bolets no han d’estar renyits amb la conservació del nostre patrimoni natural.