Diversió amb banderes! Senyera, quatribarrada, catalana, blavera.. o republicana!

Hola amics, hui portem un tema divertit i controvertit al nostre territori, les banderes valencianes que han provocat discussions i asseveracions furibundes, mentre al exterior nomes provocava perplexitat quan no badalls directament. Sortosament hui son pocs els que es peguen pel tema i ha quedat simplement com un assumpte partidista: si ets de dreta, petit-burgés o indiferent prefereixes la senyera coronada amb blau. Si ets de esquerres i habitualment valencianoparlant, prefereixes la quatribarrada. Son símbols de eixos pensaments, però pocs paren a pensar el seu veritable origen o significat.

A les rutes culturals i visites guiades de Lasaria turisme alguna vegada ens hem trobat amb el tema, quan els nostres amics visitants pregunten als guies perquè hi ha pobles que pengen la quatribarrada al balcó o al ajuntament directament. La veritat es que es molt habitual a pobles de Castelló i de Alacant, on la quatribarrada es tradicional, la de sempre i la senyera blava els es extranya. La vorem a Morella, Benassal, Vila Joiosa o Bocairent, i a desenes de altres pobles. Alguns inclús se ofenen, i es difícil raonar amb un tema per alguns emocional. Per això abordarem el tema i així els nostres guies i visitants podran dir opinió raonada la pròxima..

Primer que res, una bandera es un símbol de una comunitat de persones, un grup cultural i polític en un espai geogràfic. Ah però, això es un concepte modern, oblidava dir que en origen, era un drap pintat de colorins o figuretes que servia per a distingir una facció militar de un altra, i que no acabares tallant el cap al teu company. Per extensió, comença a simbolitzar al líder militar de eixa facció. A la antiga Roma els emblemes, símbols i banderes servien per a organitzar la marxa dels soldats, a mes de simbolitzar el poder romà amb el famós SPQR. A la edat mitjana però, pobrets no sabien llegir així que es conformaven amb una tela amb ralles, punts o animalets. No existia cap estat perquè tot era privat així que les banderes passen a simbolitzar als líders militars, que no a cap país. I eixos líders eren els nobles així que.. les banderes només assenyalen el poder de un o altre noble.

A la corona de Aragó existia una família que liderava i assumia el major poder, que no tot. Eren per herència reis de Aragó i oficiosament prínceps de Catalunya (per mitjà del comtat de Barcelona, perquè en realitat príncep vol dir primus inter pares o primer entre iguals). Eixa dinastia es forja en la frontera amb el islam, i teòricament sota l’orbita del imperi germànic de Carlemany que els protegia fins que.. deixa de fer-ho. A part dels germànics, a Europa hi havia un altre centre de poder i ordre, rival del anterior que era el papat a Roma. I allí acudeixen els reis de Aragó buscant legitimitat, i segellant els seus documents amb els colors papals, les franjes grogues i roges.

El Papa legitima la dinastia, així que la bandera del monarca passarà a ser eixa, la quatribarrada, des del s. XII. I allà on mane el rei i comte, estarà la seua bandera. No es una bandera de territori sinó dels amos, i allí on tinga una finca ficarà la seua bandera. I la fica a Aragó, Catalunya, i quan conquisten Mallorca també, i també a València. I no oblidem Mompeller o Sicília, però atenció, nomes on manen ells.. es a dir que si a Lliria hi ha un duc i a Xelva un vescomte, allí no mana el rei i per tant no hi ha que ficar bandera, que potser el comte en te un altra (recordeu els draps pintats de guerra? Doncs eixe mateix.)

Després de la conquesta de Jaume I, la corona catalano-aragonesa -es una denominació politico-cultural- compren tots eixos territoris i tots comparteixen una bandera, la quatribarrada. Però nomes marca les possessions del rei, que mana als regnes però no es el propietari absolut, hi ha altres menors que son els nobles. Per entendre’ns, la edat mitjana es el somni dels conservadors  que hui es diuen ‘liberals’ econòmics, on no hi ha estat públic, tot es propietat privada, i el rei es simplement el jutge i major propietari.

Però, hi ha una ‘aldea irreductible’ com la de Asterix, eufemísticament parlant, que son les viles i ciutats. Al s. XIII floreixen per tota Europa, es la època de les catedrals, un espai que pel seu tamany i complexitat comença a ser lliure, es a dir, els reis i nobles no es claven massa en les ciutats perquè els seu poder no les pot abarcar eficientment, i perquè millor no fer enfadar a una multitud que et supera no siga que.. acaben tallant-te el cap. Cosa que farien els parisencs segles després..

Per eixa raó, el poder ciutadà naix o renaix a les ciutats, no als territoris o regnes. Es ahi on neix un poder públic, un estat, així que podem dir que es el poder municipal la veritable llavor del estat públic amb els seus funcionaris, consellers, lleis i ordenacions, i no els monarques que si creen un estat es a imitació de les viles. Açò es una teoria agosarada però ara llançaré una molt pitjor: son les viles les que creen banderes municipals contraposades al poder reial, i que seran el inici de símbols nacionals i de sobirania ciutadana.

Sí, la bandera amb franja blava es una bandera republicana. Ja se que algú s’estira dels pels ara mateix però te cert sentit. Ja havia una república a la Europa medieval on no manava rei, Venècia, i moltes altres ciutats ho sabien i desitjaven eixa sobirania. En sentit estricte, no hem de parlar de bandera de franja blava sinó de bandera coronada. La ciutat de València decideix a meitat del XIV dotar-se de una bandera pròpia, com feien altres ciutats com a símbol civil, i la demana al rei Pere el Cerimoniós que li dona permís per afegir una corona a la quatribarrada. A la documentació no es diu res en absolut de franja blava, nomes diu corona que era el afegit principal. Però acaba apareixent be per a bordar damunt eixa corona, be per a reforçar la tela al màstil, o be per adornar-la mes, junt amb cintes i passamaneria. En realitat que mes dona, era una bandera ciutadana, alternativa al poder reial. Per això jo li dic un poc en broma, bandera ‘blava republicana’ perquè certament es converteix en un contrapoder al rei, i eixe sentit ens ha passat desapercebut.

A la senyera de València passa una cosa molt rara, i es que se li dona categoria de reial, com si ella mateixa fora un monarca. No es pot inclinar, te guàrdia pròpia que serà el centenar de la ploma, tots se inclinen davant ella i no es un poc estrany? I no deuria de molestar-se amb la parafernàlia un poc el rei, el de de veres? La veritat es que des del s. XVI el rei està cada vegada mes lluny, i la bandera valenciana adquireix notorietat fins a quasi obsessió, es un símbol suprem a la ciutat amb connotacions simbòliques complexes: es un símbol de poder cívic i ciutadà front al rei? Es un símbol de un regne sense rei o amb rei absent? Es un símbol contra eixe rei, que diu ‘nosaltres ja tenim rei propi, que es la senyera’? es un símbol del poder decadent de un regne, que s’aferra a la bandera conforme perd pes i autoestima? Segurament tot això.

En tot cas, la quatribarrada no era un símbol territorial del regne, sinó personal del rei. La blava coronada no era tampoc territorial, sinó de la ciutat de València. Però si que es cert que des de eixa ciutat veuen la bandera com a últim bastió de un regne que s’esfuma, des de finals del XVI a inicis del XVIII amb els Austries, amb nom de regne però tractament de regió extrarradial, i que es finiquita amb els Borbons. I almenys des de València si que es percep la bandera com un símbol del regne, del territori, amb certa dignitat ferida. Per això des de València no entenen perquè altres pobles prefereixen la quatribarrada; però com en origen no es una bandera territorial, els altres pobles no entenen perquè la blava els ha de representar. Aixo ho hauria de saber València..

Tot es va mesclar al s. XIX quan els pobles europeus passen per una renaixença de les tradicions culturals, i els països adopten colors representatius i naixen les banderes nacionals. I també algunes regions amb nacionalitat cultural volen eixos símbols. A Catalunya la quatribarrada se havia convertit oficiosament en bandera del territori i a València.. que havíem de fer? A la ciutat se conservaven dos antigues banderes, la senyera i el penó de la conquesta, així que no estava clar quina havia de representar la regió  valenciana (era com s’autodenominaven). El problema que no van caure, es que cap de elles representava el país, la quatribarrada era la del rei, la blava era la de la ciutat, no hi havia bandera del regne pròpiament. Si vegeu llibres, il·lustracions, cartells de l’època utilitzen una i altra indistintament, no estava clar. I així arribem al s. XX i a la ‘guerra de banderes’, en realitat, perquè una i altra passen a simbolitzar una cosa completament distinta sense relació amb el seu origen.

Cap als anys seixanta, dominants per la dreta franquista, apareix per contra el nacionalisme de esquerres basat en la figura de Joan Fuster. I cada grup adopta una bandera per diferents motius. El nacionalisme fusterià adopta la quatribarrada com a símbol del País Valencià (denominació legitima, es un terme de origen cultural francès que apareix ja al s. XVIII per substituir la de ‘regne’ que ja no era), amb la connotació de recuperar la unió amb Catalunya que havia sigut profitosa a la edat mitjana, la qual  gasta la mateixa bandera. Tot passant per alt que eixa bandera no es territorial sinó el símbol de poder de una monarquia.. Mentrestant al altra banda a la dreta, es reclama que la regió valenciana o antic regne (denominació també legitima, es el nom històric encara que ja desaparegut), utilitze la senyera de franja blava, amb la connotació de tallar i negar cap unió amb Catalunya, i obviant que era una bandera de la ciutat amb sentit de contrapoder al monarca. Així tenim hui a la esquerra defensant la bandera de un rei, i a la dreta defensant una bandera antimonàrquica, no es divertit??

Finalment es va decidir triar una, fer-la oficial per al territori de la nova ‘Comunitat Valenciana’, eixe  nom indefinit. Va haver una batalla aferrissada amb bombes i tot, i va guanyar la blava. Per desgracia va renàixer lligada a la dreta i no a tots, i també lligada al àrea de la ciutat de València i no a tots els territoris, i per eixe motiu no tota la gent ni pobles la gasten ni veuen com a pròpia, eixa es la realitat.

El cert es que les banderes son objectes simbòlics altament mutables, fills de la seua època. I la mateixa bandera no vol dir el mateix a diferents èpoques. Així en resum tenim una quatribarrada, símbol de una monarquia del s. XII al XV; també símbol progressivament aigualit de la corona de Aragó des del XV fins al XVIII. Després al XIX símbol territorial i polític de Catalunya i al XX de la seua vinculació històrica amb València. I finalment hui, símbol polític per al nacionalisme valencià de esquerres i símbol territorial per a pobles i comarques menys vinculades a la capital i les seues fòbies, que la tenen com a bandera municipal tradicional.

I per altra part tenim la senyera coronada amb franja blava, símbol de la ciutat i ciutadans de València del s. XIV fins al XVIII, molt lligat a eixa ciutat i el seu àmbit; símbol oficiós (per a la ciutat de València) de un regne minvant del XVI al XVIII, després símbol de la regió provincial de València (també dita regió de la taronja) al XIX i inici del XX, excloent Castelló i Alacant; després als anys 70 símbol del regionalisme anticatalanista de dretes, i finalment símbol de la comunitat autònoma, des dels 80. Hui la podem mirar afegint alguns o tots els simbolismes anteriors, segons qui la mire.

Com vegeu un tema complexe, en el qual no es pot afirmar que una bandera o altra siga la correcta o signifique tal o qual cosa definitivament, perquè la interpretació es múltiple. Les dos son vàlides perquè tenen a veure amb el nostre país i perquè varen ser creades en segles anteriors, però cap de les dos va ser creada expressament per a simbolitzar el poble i territori valencià al complet, eixa bandera simplement no existeix. Potser hauríem de crear una nova amb floretes i unicornis, i també valdria. O potser una quatribarrada amb el símbol de la generalitat al centre, veritablement seria descriptiva per unir la bandera mes antiga amb la institució actual de autogovern. Però si decidim gastar les antigues siguem conscients de que el valor que tenen es el que per convenció vulgam donar-les hui, per tant fiqueu al balcó la que més vos agrade que igual valdrà. Però recordeu, i ho dic per punxar, que la que es diu progressista també representa al rei, i la que es diu conservadora el qüestionava.. vosaltres voreu!

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *